Fundació Joan Oró
La figura de Joan Oró FlorensaJoan Oró
El científic de la vida.
Fou un bioquímic català, els estudis del qual han estat claus per entendre l’origen de la vida al nostre planeta.
Joan Oró Florensa va néixer el 26 d’Octubre de 1923 a la Bordeta, Lleida. Fill d’una família de flequers, des de petit es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l’univers. És llicencià en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona el 1947. L’any 1952 emigrà als Estats Units i el 1956 es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicine de Houston. L’any 1955 ingressà a la Universitat de Houston, i el 1963 en va ser nomenat catedràtic. La seva tesi doctoral estudiava el metabolisme de l’àcid fòrmic en els teixits animals.
Una de les seves contribucions més importants fou el 1959, quan va aconseguir sintetitzar adenina, un component dels àcids nucleics, molècules transmissores de l’herència biològica a partir d’àcid cianhídric i amoníac en una solució aquosa.
A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d’investigació espacial de la NASA, com el projecte Apol·lo per a l’anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d’un instrument per a l’anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart.
Va participar també com a membre de la Junta Espacial de l’Acadèmia Nacional de Ciències, que assessora el Govern dels EUA sobre els projectes d’exploració espacials. Aquests projectes inclouen entre d’altres, l’estació internacional en òrbita terrestre, i el viatge tripulat al planeta Mart.
Va tornar a Catalunya l’any 1980 per col·laborar en els nous plans de desenvolupament energètic i l’estudi de fonts alternatives d’energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor en temes científics del president de la Generalitat. Les condicions que el país li oferia no li permetien fer una recerca de qualitat i va tornar a Houston, fins a la jubilació, el 1994.
Va morir a Barcelona el 2 de Setembre de 2004. Incinerat al Cementiri de Montjuïc, les cendres foren portades al cementiri de les Borges Blanques (Lleida).
Cronologia
1923
Nasqué al barri de la Bordeta a Lleida el 26 d’Octubre.
1928
Comença a estudiar primària als Germans Maristes.
1943
Comença a estudiar Ciències Químiques a Barcelona.
1947
Es llicencia en Ciències Químiques.
1948
Es casa i s’estableix a Lleida.
1951
Decideix emigrar als Estats Units.
1954
Estant becat a la Universitat de Houston,descobreix el procés d’oxidació de l’àcid fòrmic en CO2,clau per entendre l’origen de la vida.
1955
Ingressa com a professor a la Universitat de Houston, de la qual va ser catedràtic des de 1963, on va fundar i va dirigir el Departament de Ciències Bioquímiques i Biofísiques.
1956
Es doctora en Bioquímica a la Universitat de Houston.
1959
Sintetitza l’adenina. una de les cinc bases que forma part de l’ADN i l’ARN, contenidors de la informació genètica dels éssers vius i essencial per a la vida.
1961
Proposa que la col.lisió dels cometes a la terra podria haver contribuït a augmentar els compostos de carboni i així afavorir l’origen de la vida.
1962
Treballa en el projecte Apol.lo de la NASA, on va desenvolupar l’equip per a l’anàlisi química de mostres lunars, tan in situ com en el laboratori, quan les mostres van arribar.
1964
Participà en el projecte Viking de la NASA, on va desenvolupar la instrumentació per l’anàlisis de l’atmosfera del planeta Mart.
1978
Va sintetitzar alguns fosfolípids constituents de les membranes cel·lulars, va realitzar la síntesi prebiòtica d’histidina, de histidil-histidina, d’alguns coenzims fosforilades, de compostos enzimàticament actius, entre d’altres.
1993
Crea la Fundació Joan Oró a Lleida.
1994
Es jubila i retorna a Barcelona.Va impulsar la creació del Parc Astronòmic del Montsec a Ager.
2004
Mor a Barcelona el 2 de Setembre.
On som
Ramon i Cajal, 2 altell esquerra
CP: 25003, Lleida
Tel. 973 27 93 96
Contacte
La fundació Joan Oró te com a objectiu la promoció de projectes científics i tecnològics per tal d'apropar el coneixement de la ciencia a la societat, contribuint a la formació en innovació.